Som aqui!

Som aquí!

El Carmelites Descalços, ens podem quedar al marge del lloc on es mou tothom: els nens i els joves; els inquiets i els indiferents; els amics fidels de Déu i els buscadors; els adversaris i tots els nostres amics? Podem no ser a la xarxa? Podem no estar presents allà on qui

correm seriosament el risc de no existir, perquè, inconscients, seguim preferint la realitat concreta i els fulls fràgils, que un cop llegits volen i s'allunyen i es desfan de la memòria, quan la gent ens cerca en la virtualitat?

Del 21 al 27 de setembre es va realitzar a la Universitat de la Mística, el CITeS d’Àvila, el I Congrés sobre la Informació al nostre Orde. I allà se'ns va recordar, encertadament, que cal que el Carmel estigui molt viu allà on comença a ser normal que ens busquin: les xarxes socials.

Si és veritat que la gent ens cerca, si és veritat que tots, també els carmelites, volem ser trobats, hem de procurar amb tossuderia donar prioritat a la qualitat de la nostra presència i de la nostra imatge allà on se’ns busca. No ferho significaria menysprear el zel dels cercadors.

Els participants al Congrés –frares carmeli-tes i alguns laics– veníem de prop de 40 països buscant la manera d’aprendre a millorar la informació (i la comunicació) cap a dins i cap a fora de l'Orde. Especialment, com millorar la manera de presentar el proper i gran esdeveniment de la celebració del V centenari del naixement de Teresa de Jesús, mare nostra. no hi apareix és desconegut i, conseqüentment, no existeix?

Durant aquests dies, les xerrades van ser profundes i van tocar l'essencial. Així, per aconseguir l'eficàcia de la notícia és molt important transmetrela amb simplicitat, senzillesa i sobrietat. Els experts de la comunicació ho van dir ben clarament: en l’elaboració de la noticia, no hi ha res millor que la senzillesa i l'objectivitat, no oblidant que és millor no dir que dir malament, i que és sempre difícil decidir el que hem d'escriure o noticiar.

És cert que vivim temps de por a la premsa. Por, o millor dit, horror a la imatge distorsionada de l’Església que acostuma a sortir a les primeres pàgines. Ens hem acostumat a creure que només destaquen allò més negre i escandalós, sia el que sia. Hem de continuar mantenint aquesta fòbia? Més aviat, digueren els professors, cal fer de tots els mitjans de comunicació, sense distinció, aliats nostres i de la nostra missió. És cert que generalment ignoren el nostre món, però també és cert que moltíssimes vegades és perquè no ens coneixen i per falta d'invitació, per part nostra, a fer plegats un tros del nostre camí.

És veritat –i veritat de debò!– que som guardians d'un gran tresor, i que aquest més creix quant més s’anuncia! L’amagarem i ens el guardarem només per a nosaltres? Gosarem fer emmudir la Paraula que dóna vida? Negligirem els mitjans, més senzills o més eficaços, que puguin amplificar la Bona Nova, perquè només ressoni en el silenci dels nostres claustres?

S’acostuma a dir que l'Església és experta en humanitat, però que no sap comunicar en el món de la virtualitat la Paraula salvadora. Més enllà de les fronteres de la nostra tribu la poca gent que entra a les nostres esglésies– hi viuen i creixen els assedegats de bones noves. Com podem apaivagar la seva set de l’aigua viva que els pot saciar? Per ara, aquesta pregunta resta sense resposta suficient.

Tot ésser humà és comunicació i trobada. Tot cristià és convidat a sortir donant testimoni de la seva fe encarnada al món. Els Carmelites som homes i dones portadors de memòria. Ahir, en els moments més durs i ingents, l'Església, com a bona mare, va saber arribar al cor dels seus fills i donar calor a les seves esperances. En aquest moment de la història que ens toca viure hem de tornar a aprendre a dir, o sigui, a transmetre, per tot els mitjans a la nostra mà, la suau novetat de l'única Paraula que asserena, calma i salva.

BUTLLETÍ DE LA CC | nº 76 | Dezembro de 2013

(Comunidade Carmelita de de Badalona, Catalunha)